Com serà la cultura a l’any 2050?

Després de l’acte d’obertura, a càrrec de Ferran Mascarell, la taula de debat va plantejar-se com a repte els nous fenòmens i debats de la cultura en l’horitzó 2050, convidant-nos a reflexionar de la mà d’Ingrid Guardiola, directora del Bòlit, Centre d’Art Contemporani de Girona, Josep Maria Ganyet, enginyer informàtic coneixedor del món de la intel·ligència artificial, i el consultor Xavier Marcet.

Es va qüestionar el paper de la cultura dins la nostra societat, entesa com a “solucionadora de problemes” per part de Ganyet, així com el fet que el nivell d’eficiència que reclama la nostra societat en tots els àmbits, ha entrat també a dins de la cultura i aquesta eficiència forçada pot perjudicar la cultura en sí, perdent el moll de l’os del que aquesta ens aporta. Es va reclamar un consum conscient per sobre del comportament hipnòtic que es deriva de certs consums culturals i es va apuntar, per part de Guardiola, el fet que mentre al segle XX desapareixien les comunitats perquè passàvem a ser una societat, al segle XXI es reivindica de nou la comunitat i ens trobem amb la necessitat de tornar-hi perquè es fractura el contracte social.

Sobre el futur de la cultura, es va apuntar que aquesta podrà ser un fet diferencial, en les professions del 2050, “les màquines donaran les respostes, però la cultura permetrà fer les preguntes” i es va destacar la importància d’acumular solucions, en tant que no sabem quin serà el següent problema al que ens haurem d’enfrontar com a societat i com més solucions i respostes acumulem més senzill serà fer-hi front de manera conjunta.

La jornada va continuar amb una taula de debat formada per Tatxo Benet, Salvador Cardús i Vinyet Panyella, que van reflexionar entorn de què parlem quan parlem de cultura. Mentre l’empresari Tatxo Benet apuntava la necessitat d’entendre la cultura com a un negoci, per tal de donar-li l’empenta que necessita per a que sigui potent i autònoma dels interessos del sector públic, el sociòleg Salvador Cardús assenyalava que l’alt nivell cultural d’una societat, malauradament, no és una garantia per a la igualtat d’oportunitats, o no seria aquest l’únic requeriment, ja que l’experiència mostra que societats molt culturitzades s’han trobat igualment immerses en polítiques d’extrema dreta i en greus situacions d’exclusió social. Vinyet Panyella, presidenta del CONCA i investigadora cultural, assenyalava que la bretxa digital era una realitat dins la ciutadania i que malgrat que s’ha avançat molt en digitalització, encara hi ha molts continguts pendents.

Les jornades van continuar amb una taula sobre la transformació en el procés de generar, consumir i gaudir de l’entorn digital, i van reflexionar, els propers dies sobre la projecció exterior, la llengua catalana en la societat i en la cultura de les properes dècades, la producció de continguts culturals i el gaudi i consum d’aquests, així com el paper de les polítiques culturals.