La poesia des de la quotidianitat

Vam començar el 2016 desitjant-nos un any ple de somnis, vivint i sentint a la nostra manera, i ho vam fer estrenant l’any amb una bossa de roba de TASCA, estampada amb un vers de l’Eduard Sanahuja. I en plena primavera tenim la gran satisfacció d’assabentar-nos que el poeta barceloní ha estat el guanyador del Premi Jocs Florals de Barcelona 2016, pel seu llibre Teories del no. Moltes felicitats!

Hem volgut felicitar personalment el poeta i preguntar-li com s’ha sentit davant d’aquest prestigiós guardó. Compartim amb vosaltres les seves paraules.

Com et vas sentir quan vas saber que havies guanyat els Jocs Florals?

Guanyar els Jocs Florals de Barcelona de 2016 ha estat per a mi un èxit inesperat. No estic acostumat a guanyar res ni sóc un competidor. He decidit de viure intensament aquest moment de felicitat, compartir-lo amb la gent que estimo i continuar com sempre: no refiant-me de les victòries, sovint atzaroses, i no deprimint-me amb els fracassos. Viure és un difícil equilibri entre ones i flames.

I què et va semblar que poséssim un vers teu a la bossa tasquera?

El primer vers meu que es va passejar en un objecte quotidià ho va fer en una samarreta de l’Aula de Poesia de Barcelona; el segon, va lluir en una bossa tasquera. Crec que va ser una iniciativa esplèndida, perquè adherir la poesia en les coses del quefer diari és una bona manera de fer-la visible.

I com que no en tenim prou amb un vers teu, i volem renovar el missatge poètic que vam llançar a la comunitat tasquera, ens pots regalar un altre vers, del teu nou llibre?

La bellesa és això: un ram de signes
que il·lumina la foscor d’una caverna.