Flors i paraules per homenatjar una excel·lent artista injustament desconeguda

El Parc de la Ciutadella va omplir-se dissabte d’aquarel·la, flors i paraules per retre homenatge a l’artista Pepita Texidor, una excel·lent pintora de flors que va destacar a finals del segle XIX i que avui dia difícilment es recorda. Per retornar-la al lloc que mereix en la història col·lectiva, vam celebrar la restauració del seu monument amb un acte per a tots els públics. Petits i grans ens vam ajuntar per pintar, tot inspirant-nos en el millor que sabia fer l’artista: crear espectaculars flors amb aquarel·la!

Des de les 10:30 del matí, més de 40 persones, des de nens i nenes fins a persones grans, van compartir una bona estona de creativitat a través d’un taller d’aquarel·la. El taller va estar conduït per dues professionals expertes en aquesta tècnica, la Paula Leiva i la Mònica Custodio, que guiaven els i les participants en les seves creacions. Amb l’objectiu de donar a conèixer l’obra i llegat artístic de Pepita Texidor, i com a font d’inspiració a l’hora de pintar, les persones assistents comptaven amb reproduccions dels quadres de l’artista distribuïdes per l’espai-taller. Així com amb diversos centres de flors basats en els mateixos quadres de la pintora: clavells vermells i roses, flors liloses, paniculata, roses de color rosa, algunes flors de bosc… Un món de flors per retre homenatge a l’artista.

Més enllà del taller, les persones assistents a l’acte van poder gaudir d’una petita exposició amb informació sobre la figura de Pepita Texidor, la seva obra i el context social i històric en què li va tocar viure. A les 12h va començar l’acte d’homenatge per inaugurar el treball de restauració del monument de l’artista, que va presentar en Xavier Olivella, gerent de l’Institut del Paisatge Urbà. L’homenatge va comptar també amb la Isabel Gascón, historiadora i membre del Grup d’Història de les Dones, que s’ha encarregat d’investigar a fons la vida i obra de Pepita Texidor i rescatar-la de l’injust oblit. Els parlaments van finalitzar amb la lectura, per part de Montse Baños, d’un poema d’Apeles Mestres dedicat a l’artista i la música de Margarida Orfila acompanyant l’ofrena floral amb què va finalitzar l’acte.

Pepita Texidor va ser una excel·lent pintora de flors de finals del segle XIX i una de les poques dones que va aconseguir dedicar-se al que havia decidit que seria la seva professió: la pintura. Va participar en l’Exposició Universal de París representant Catalunya, amb artistes com Santiago Rusiñol o Ramon Casas, i va continuar la seva trajectòria exposant amb regularitat i amb presència en importants certàmens. El 1917 es va alçar un monument dedicat a l’artista al Parc de la Ciutadella, es convertia així en la primera dona de la ciutat a tenir un monument amb el seu nom i cognoms i en motiu de la seva professió. És a dir, descartant els monuments a santes, reines i al·legories. Però malgrat que la seva obra fou àmpliament reconeguda i elogiada, avui dia difícilment se la recorda. I nosaltres ens preguntem, per què?