Actualitat TASCA II Trobada de Direccions i Dinamitzacions TASCA: ‘Participació comunitària’ II Trobada de Direccions i Dinamitzacions TASCA: ‘Participació comunitària’ El 19 de novembre vam celebrar la II Trobada de les direccions i dinamitzacions dels equipaments socioculturals gestionats per TASCA. La Trobada s’emmarca en el 30è aniversari de TASCA, una iniciativa que va néixer al 1989 i que aquest 2019 celebra 30 anys de gestió de projectes educatius, socials i culturals. TASCA compta amb un equip consolidat de direccions i dinamitzacions de centres cívics i serveis socioculturals amb persones que fa molts anys que formen part de TASCA i fan possible que haguem arribat on són i també amb noves persones que s’han incorporat als projectes i que tenen molt a dir i a aportar. Des d’aquest context d’experiència i coneixement acumulat hem volgut crear l’espai de Trobada d’Equipaments, per tal de compartir, créixer conjuntament i traçar línies de futur. La jornada va comptar amb la participació de la direcció i dinamització de l’Espai Jove La Bàscula, l’Espai 12@16 i la Tarda Jove, l’Espai d’Adolescents La Clau, Medi Obert a Rubí, el Punt Info Jove Sant Martí, el Centre Cívic Besòs (que ens van fer d’amfitriones), el Centre Cívic Parc Sandaru, el Centre Cívic Sant Jordi Ribera Baixa i el Centre Cívic Palmira Domènech. La primera Trobada va tenir lloc al mes de juliol. Els equips van presentar projectes destacats i bones pràctiques que s’estan duent a terme en els diversos serveis. La segona Trobada ha tingut com a eix temàtic la Participació Comunitària. La Participació és una necessitat que, des de les direccions i dinamitzacions dels equipaments han detectat, una demanda que ens han transmès les administracions, una metodologia que permet tirar endavant els projectes que tenim entre mans i construir comunitat, vincles i xarxa, més enllà de les activitats que organitzem. On ens pot portar aquesta participació desitjada? Quines experiències funcionen realment i no es queden en un nivell superficial o de façana? Per a desgranar tot això des d’un punt de vista pràctic i en format taller, vam comptar amb l’equip de Transductores, una plataforma interdisciplinar que realitza projectes d’investigació i mediació amb tres eixos principals d’interès: pedagogies col·lectives, pràctiques artístiques col·laboratives i formes d’intervenció en l’esfera pública. Durant la sessió, vam reflexionar sobre els diferents graus de participació i els ecosistemes on es du a terme aquesta participació. Vam apropar-nos a una metodologia útil per al disseny i l’anàlisi de projectes des d’un punt de vista de detecció d’oportunitats i d’anàlisis. El taller ens va permetre treballar a partir de quatre casos pràctics reals que vam posar en comú al final de la jornada. La valoració de la jornada ha estat molt positiva per part de totes les persones implicades. Ens retrobarem amb les direccions i dinamitzacions dels diferents serveis al mes de febrer, per a treballar sobre ‘Circuits i treball en xarxa’.... ‘Lab de creació’ a Barcelona amb joves de Sèrbia, Croàcia i Suècia Lab de creació a Barcelona amb joves participants de Sèrbia, Croàcia i Suècia Des de TASCA, dins del projecte europeu Future epics, hem estat les encarregades d’organitzar un Lab de creació a Barcelona que ha reunit joves dels diversos països participants: Sèrbia, Croàcia i Suècia, i els ha posat a treballar i crear conjuntament amb joves participants de Barcelona. Per la direcció artística d’aquest Lab i com a professores hem tingut el plaer de comptar amb les actrius Míriam Escurriola i Laura Roqué, i les ballarines Inés Boza i Bea Vergés. Sota el títol “Devised theatre and performance” els i les participants han estat una setmana explorant processos de creació contemporània i han creat una peça ideada a partir de les preguntes que des de la web de Future epics es plantegen com a pont d’intercanvi cultural. El resultat de tot plegat es va poder veure el passat dissabte, 16 de novembre, a la Sala Carlos Díaz de l’INS Barri Besòs. Aquesta mostra va posar damunt l’escenari una gran potència creativa i va evidenciar les virtuts de la creació col·lectiva i l’intercanvi cultural i generacional. Des de TASCA volem donar les gràcies a tots els i les participants del Lab, als socis europeus del projecte, a l’equip creatiu que l’ha fet possible i al Centre Cívic Besòs i Centre Cívic Parc Sandaru per haver acollit i coordinat el projecte.... Trobada Anual de TASCA La Fabra i Coats s’omple de tasqueres i tasqueros a la Trobada Anual de TASCA Ahir la Fabra i Coats es va omplir de tasqueres i tasqueros que vam celebrar la Trobada Anual de TASCA, per engegar el nou curs 2019-2020. La Trobada Anual de TASCA té lloc cada inici de curs i hi participen tots els equips de gestió de TASCA repartits al territori. Ens permet retrobar-nos després de l’estiu, conèixer les noves incorporacions a cada servei, conèixer els nous projectes del curs que comencem i compartir espais inter-centres i projectes que sempre valorem com a molt enriquidors. Aquest setembre vam comptar amb la col·laboració de Basket Beat per a dinamitzar la sessió. L’Associació Basket Beat utilitza la pilota de basquet com a instrument musical i ha desenvolupat una metodologia d’aprenentatge i creació musical en grup que permet desenvolupar habilitats que permeten millorar l’eficiència tant individual com grupal. Els equips de tasqueres i tasqueros es van repartir en petits grups per la Fabra i Coats, dinamitzats per un educador/a de Basket Beat, i vam treballar i analitzar, des del joc els rols de cada membre del grup, la presa de decisions i la comunicació assertiva. Després del treball en petits grups, vam retrobar-nos per a construint un batec conjunt amb les pilotes de basquet i, amb el ritme sincronitzat, vam acabar la jornada amb un vermut per a donar la benvinguda al nou curs. ... I Trobada Direccions i Dinamitzacions TASCAI Trobada Direccions i Dinamitzacions TASCA El 9 de juliol va tenir lloc la I Trobada de les direccions i dinamitzacions dels equipaments socioculturals gestionats per TASCA. La Trobada s’emmarca en el 30è aniversari de TASCA, una iniciativa que va néixer al 1989 i que aquest 2019 celebra 30 anys de gestió de projectes educatius, socials i culturals. TASCA compta amb un equip consolidat de direccions i dinamitzacions de centres cívics i serveis socioculturals amb persones que fa molts anys que formen part de TASCA i fan possible que haguem arribat on són i també amb noves persones que s’han incorporat als projectes i que tenen molt a dir i a aportar. Des d’aquest context d’experiència i coneixement acumulat hem volgut crear l’espai de Trobada d’Equipaments, per tal de compartir, créixer conjuntament i traçar línies de futur. La jornada va comptar amb la participació de la direcció i dinamització de l’Espai Jove La Bàscula, l’Espai 12@16 i la Tarda Jove, l’Espai d’Adolescents La Clau, Medi Obert a Rubí, el Punt Info Jove Sant Martí, el Centre Cívic Besòs, el Centre Cívic Parc Sandaru, el Centre Cívic Sant Jordi Ribera Baixa i el Centre Cívic Palmira Domènech (que ens van fer d’amfitriones). Durant la primera part del matí vam aproximar-nos als projectes per a joves i adolescents que s’estan desenvolupant actualment al Districte de Sants Montjuïc i al Districte de Sant Martí. Després d’un esmorzar conjunt, vam poder conèixer bones pràctiques que s’estan duent a terme des dels centres cívics a Barcelona i al Prat de Llobregat i les línies de treball en medi obert a Rubí. Vam tancar el matí amb una visita guiada al Centre cívic Palmira Domènec; l’equipament, de nova creació, va ser inaugurat el mes de març i en aquest moment l’equip està treballant en crear un relat comunitari del barri com a primera fase per a establir vincles amb el territori. Es va sumar al nostre dinar a La Capsa en Carles Sala, director de Cultura de Proximitat de l’ICUB, al qual vam convidar també a la trobada per tal de reflexionar conjuntament amb els equips sobre l’evolució i trajectòria dels equipaments de proximitat en els darrers anys. En Carles Sala va apuntar com a línia estratègia la descentralització: fer polítiques, no per a les persones, sinó amb les persones, en tant que els centres cívics són el paradigma de la gestió propera al ciutadà i aquesta és una nova filosofia que ha vingut per a quedar-se. En definitiva, es tracta que el públic no sigui un simple receptor, a qui se li ofereix una programació cultural, sinó fer-la créixer amb activitats paral·leles que ho arrelen: apropar-se a les escoles, als mercats, a les places etc. Per exemple, podem programar una obra de teatre i prou, o bé podem posar sobre la taula una obra de teatre vinculada a un taller d’arts escèniques i convidar a una associació de veïns que participi en el taller; són tres agents que tenen interessos comuns i des de l’equipament podem facilitar que es comuniquin i també que, a partir d’aquí, facin créixer les seves xarxes i aliances. Les animadores socioculturals i dinamitzadores del centre som connectors que sortim al carrer, que passegem la ciutat, per crear aquestes connexions. Al cap i a la fi és el retorn a un sistema ‘analògic’, de retorn al contacte de proximitat. Vam repassar el naixement d’iniciatives com el circuit Barcelona Districte Cultural, un projecte consolidat avui però que, per a tirar-lo endavant, va travessar diferents fases d’implementació. En Carles Sala va destacar que, en aquest projecte, les decisions no les pren un comitè de savis sinó que és prenen amb els 23 centres cívics implicats actualment. Durant la conversa, van sortir molts punts de debat: per exemple, la reflexió sobre la gratuïtat de la cultura. Si no es paga no té valor, la cultura? Per què no es qüestiona el valor de l’educació pública o de la sanitat pública? I, d’altra banda, la programació cultural d’un centre cívic, per exemple, una obra de teatre, està absorbint el públic que correspondria a d’altres espais professionalitzats de teatre? O s’està creant un nou públic, que s’aproximarà a les arts escèniques i després potser accedirà a sales de teatre per les quals, d’entrada, no s’hagués interessat? També vam reflexionar sobre el model i la funcionalitat del que entenem per centre cívic i que ara mateix és un marc molt ampli on hi tenen cabuda centres o serveis molt diversos. El centre cívic és un centre de cultura de proximitat? Potser hi ha centres cívics que han deixat de ser-ho i han de ser espais joves, o casals de barri? Quin equip humà ha de tenir un centre cívic? Quins indicadors cal establir-hi? Com implementar indicadors qualitatius? Han de tenir tots una especialització de centre? Quins són els límits per a l’ús dels espais per part dels serveis municipals (hi ha centres cívics sobre habitats per serveis municipals que limiten els usos del centre cívic com a tal). És necessària una definició de les funcions de cada equipament sociocultural per tal de clarificar-ho. Es va plantejar un debat sobre la importància de repensar les tasques i condicions laborals dels equips de gestió dels centres cívics. Quines són les tasques de l’informador/a? Fins a quin punt volem sobrecarregar-lo amb d’altres funcions que limiten la tasca de proximitat tant important que ha de fer i que no pot fer si n’està fent moltes d’altres -per exemple, la gestió dels cursos i tallers, exposicions, comunicació, etc.-? Com afecten al sector les condicions laborals marcades per administració, empreses i Conveni del Lleure? Juntament amb les millores laborals, va sorgir la importància de la formació continuada: per exemple, una acció formativa sobre temes de gènere pot fer canviar a la persona que hi participa el lloc on està situada, la seva mirada en relació a aquesta qüestió, i a partir d’aquest clic, incidir en la seva tasca diària i transformar-la. Per últim, en Carles Sala va reflexionar sobre el binomi cultura i educació , sobre la motxilla cultural amb la qual comptem tots els ciutadans, i que té molt a veure amb el barri on hem crescut, amb el nostre context familiar, amb la nostra vinculació (a banda de l’educació formal que d’entrada es posa a l’abast de tothom) a la xarxa de biblioteques, de teatres, al circuit cultural del nostre territori. Està demostrat que aquest és un fet de progrés social. Per això la tasca que s’està fent des dels equipaments socioculturals pren una importància cabdal, perquè la cultura és redistributiva, com ho era abans la sanitat i l’educació. ... Educació mediàtica per construir un món millor Educació mediàtica per construir un món millor Dilluns 28 de maig va tenir lloc el lliurament de premis El CAC a l’escola, una iniciativa del Consell de l’Audiovisual de Catalunya per reconèixer la feina de professorat i alumnat per introduir l’educació mediàtica als centres educatius. Des d’aquest curs escolar els premis es veuen immersos en l’arrencada del nou programa educatiu eduCAC, amb què el CAC vol potenciar l’educació en comunicació als centres educatius per fomentar l’esperit crític entre l’alumnat i potenciar els bons hàbits pel que fa al consum de continguts audiovisuals i l’ús de dispositius mòbils. En la seva XV edició, a la qual hem pogut assistir, els premis han tornat a estar marcats per l’emoció de finalistes i premiats, així com per propostes originals i de gran nivell. Des de la història d’una tortuga sota el títol ‘Objectius dins una closca’, que representa una metàfora sobre la llibertat, fins a vídeos contra l’assetjament escolar i projectes amb ràdios locals. O un treball de recerca convertit en curtmetratge sobre la vida de Ramon Mas Nuri, un jove que es veié obligat a anar a la guerra civil, entre molts altres projectes ben interessants. Tant els projectes audiovisuals que vam poder conèixer a l’acte de lliurament dels Premis el CAC a l’escola, com els projectes que estem veient aquestes setmanes visitant les escoles del pla pilot d’eduCAC, demostren que el jovent té ganes de tractar temes importants, de ser crítics amb el món i aspirar a construir-ne un de millor. Decàlegs per fomentar bons hàbits en relació a internet i els dispositius mòbils o espots publicitaris per sensibilitzar al voltant de temàtiques com les desigualtats econòmiques o socials, contra l’assetjament escolar, reivindicant els drets de les dones a ser i actuar com vulguin, contra el masclisme, contra el racisme… Aquestes ganes d’analitzar i de dir la seva sobre problemes que ens afecten a tots i a totes ens demostren la necessitat i la importància de portar l’educació en comunicació a les aules. I és que els mitjans de comunicació tenen una gran influència sobre la nostra manera de veure i viure el món, i cal que ens dotem d’eines per enfrontar-nos als continguts que ens ofereixen des d’una mirada crítica. Aquesta és la raó de ser d’eduCAC i dels materials didàctics del programa educatiu. Precisament per això, per parlar d’aquests temes que ens afecten a tots i a totes, eduCAC proposa cada trimestre un nou itinerari transversal, amb recursos per anar més enllà dels materials didàctics i incidir en l’educació en valors. Després de presentar un itinerari al voltant de la perspectiva de gènere i un altre sobre la identitat digital, aquest trimestre eduCAC ens proposa treballar la diversitat cultural des de l’educació mediàtica, per reflexionar i entendre com els mitjans tenen un paper molt important en la transmissió i reproducció d’estereotips i en la construcció del nostre imaginari col·lectiu. TASCA ha estat responsable del disseny i elaboració dels materials didàctics d’eduCAC, com ara els itineraris transversals, així com de la dinamització del pla pilot del programa educatiu. ... Retornem Pepita Texidor al lloc que mereix en la memòria col·lectiva Retornem Pepita Texidor al lloc que mereix en la memòria col·lectiva El Parc de la Ciutadella va omplir-se dissabte d’aquarel·la, flors i paraules per retre homenatge a l’artista Pepita Texidor, una excel·lent pintora de flors que va destacar a finals del segle XIX i que avui dia difícilment es recorda. Per retornar-la al lloc que mereix en la història col·lectiva, vam celebrar la restauració del seu monument amb una activitat per a tots els públics, petits i grans ens vam ajuntar per pintar, tot inspirant-nos en el millor que sabia fer l’artista: pintar espectaculars flors amb aquarel·la! Des de les 10:30 del matí, més de 40 persones, des de nens i nenes fins a persones grans, van compartir una bona estona de calma i creativitat a través d’un taller d’aquarel·la. El taller va estar conduït per dues professionals expertes en aquesta tècnica, la Paula Leiva i la Monica Custodio, que guiaven els i les participants en les seves creacions. Amb l’objectiu de donar a conèixer l’obra i llegat artístic de Pepita Texidor, i també com a font d’inspiració a l’hora de pintar, les persones assistents comptaven amb reproduccions dels quadres de l’artista distribuïdes per l’espai-taller. Així com amb diversos centres de flors basats en els mateixos quadres de la pintora: clavells vermells i roses, flors liloses, paniculata, roses de color rosa, algunes flors de bosc… Un món de flors per retre homenatge a l’artista. Més enllà del taller, les persones assistents a l’acte van poder gaudir d’una petita exposició amb informació sobre la figura de Pepita Texidor, la seva obra i el context social i històric en el que li va tocar viure. A les 12h va començar l’acte d’homenatge per inaugurar el treball de restauració del monument de l’artista, que va presentar en Xavier Olivella, gerent de l’Institut del Paisatge Urbà. L’homenatge va comptar també amb la Isabel Gascón, historiadora i membre del Grup d’Història de les Dones, que s’ha encarregat d’investigar a fons la vida i obra de Pepita Texidor i rescatar-la de l’injust oblit. Els parlaments van finalitzar amb la lectura d’un poema, que va acompanyar l’ofrena floral amb què va finalitzar l’acte. Pepita Texidor va ser una excel·lent pintora de flors de finals del segle XIX i una de les poques dones que va aconseguir dedicar-se al que havia decidit que seria la seva professió: la pintura. Va participar en l’Exposició Universal de París representant Catalunya, amb artistes com Santiago Rusiñol o Ramon Casas, i va continuar la seva trajectòria exposant amb regularitat i amb presència en importants certàmens. El 1917 es va alçar un monument dedicat a l’artista al Parc de la Ciutadella, es convertia així en la primera dona de la ciutat a tenir un monument amb el seu nom i cognoms i en motiu de la seva professió. És a dir, descartant els monuments a santes, reines i al·legories. Però malgrat que la seva obra fou àmpliament reconeguda i elogiada, avui dia difícilment se la recorda. Ens preguntem: per què? ... Voleu rebre el butlletí “Actualitat TASCA”? . Subscriviu-vos Rebreu un correu de confirmació Nom Cognoms Correu electrònic: He llegit i accepto la Política de Protecció de dades Leave this field empty if you're human:
