bicis

Enfilem un nou curs amb tot allò que ens és imprescindible: l’olor dels llibres acabats de folrar, la il·lusió de retrobar-nos amb antics projectes i companys, l’energia per encarar nous reptes… Si fiquem tots els ingredients (sacsejats, no remenats) en una única jornada, tenim la Trobada anual de TASCA. 

El passat 29 de setembre, el Prat de Llobregat es va omplir de tasqueres i tasqueros amb ganes de donar el tret de sortida al curs 2017-2018. La Trobada es va iniciar al Centre Cívic Sant Jordi Ribera Baixa, on vam rebre una formació sobre Participació, a càrrec de Resilience.Earth, una cooperativa especialitzada en la investigació i formació en resiliència comunitària.

La sessió ens va dur a explorar els processos participatius com a espais que encaminen les nostres comunitats i organitzacions cap a la transformació, la regeneració i la resiliència comunitària.

Vam conèixer la teoria de La Vora del Caos, que explica que la màxima creativitat i potencialitat d’un sistema complex (sigui un ecosistema, sigui  una aula o sigui una organització) es produeix quan ens estem acostant al caos. Això pot tenir lloc quan l’estructura no és ni massa grossa, ni massa rígida ni massa laxa; perquè la rigidesa d’estructures ens allunya del caos i l’absència d’estructura ens situa en el caos. És per això que la teoria ens parla d’acostar-nos al caos sense caure-hi. De forma gràfica, podríem parlar de tres estadis possibles: el mar en calma (representa l’estructura màxima), l’onada que ja ha esclatat a la roca (representa el caos) i l’instant just anterior, de formació de l’onada, que representa el moment de màxima creativitat i eficiència del grup.

La participació ben entesa consisteix a surfejar l’ona de la vora del caos.

En un dels exercicis vivencials, se’ns va demanar que ens col·loquéssim de forma equidistant en relació a la resta de persones participants. Tot seguit, ens havíem de moure individualment, intentant mantenir la mateixa distància. Cada moviment que fèiem afectava tot el sistema. La dinàmica va ser molt il·lustrativa per veure com qualsevol canvi, per petit que sigui, a nivell individual, afecta tot el sistema.

Moltes de les dinàmiques ens van permetre reflexionar i fer paral·lelismes amb l’escenari sociopolític que estem vivint actualment.

Quan vam acabar la formació, una flota de bicicletes ens esperava a l’entrada del centre cívic. Gràcies a la complicitat de SomBici, vam poder participar en una gimcana sobre rodes, que va posar a prova els nostres coneixements sobre la trajectòria i projectes de TASCA.  Com sempre, la Trobada de TASCA ens permet conèixer les noves persones que s’han incorporat als serveis i també els nous projectes que estem gestionant. La gimcana ens va ajudar a posar, d’una forma lúdica i participativa, aquestes novetats en comú.

Les tasqueres i tasqueros, en petits grups, ens vam desplegar pels voltants del Prat de Llobregat, a la cerca de les pistes que, un cop desxifrades, ens revelarien la geolocalització del punt de trobada final. Les proves ens van dur fins a la platja del Prat, on vam arribar, surfejant la vora del caos, per acabar la jornada amb un dinar amb tot l’equip.